LLuis Güell Compte (Banyoles 1945 - Begur 2005)

Creador multidisciplinari i autodidacte. Va ser un visionari totalment avançat al seu temps. Personatge inclassificable que va demostrar a través de la seva obra, una gran vinculació i identificació amb el territori i les seves arrels. La seva personalitat traspuava amb col·laboracions singulars amb altres creatius com escriptors, cineastes... Era un canal creatiu, un geni i com tot geni indomable i impossible a l'hora de seguir les pautes establertes.

El seu procés creatiu, tenia com a base la història i cosmogonia catalana. Ibers i fades i follets convivien en una obra que es creava a si mateixa com si tingués vida pròpia. Pintura, escultura, arquitectura i escenografia, són alguns dels camins que Güell va escollir per plasmar la seva admiració per tot allò que l'envoltava en estat més pur. Com una mena de rei Mides, convertia en art tot allò que tocava i amb els materials que tenia a l'abast es comunicava.

La sinergia amb el territori va esdevenir un procés de creació del qual van sorgir els seus temples pagans a la música a Banyoles, Olot, Stuttgart i Eivissa, on trobem un dels més icònics, EL CAFÈ DEL MAR. Així va néixer l'arquitectura viva de Lluís Güell.

La seva pintura escenificava escenes o personatges. Utilitzava carbonet, nogalina, suc de verdures... però el més característic és el blauet, molt present després de la seva estada a Eivissa i provinent del seu amor al mar.

L'escenografia el va dur a crear cartells per teatre, escenografies d'obres, i arribà al ser el generador del primer happening de l'estat espanyol.

"Soc un creador. I per mi crear és ordenar segons els cànons d'un mateix, passar pel garbell uns materials, els colors, els conceptes, els volums, en un determinat espai. Si és al cim d'un paper o d'una tela, en surt un dibuix o pintura; si en un volum, escultura o arquitectura; si en teatre, l'escenografia; sobre un actor, escultura vivent i estirant la corda, un happening..."

Güell té un lloc ben merescut al panteó de l'art català del segle XX.